SINTONITZANT A LLUM #LAEMISORA

Benvingudes a l’Emisora, la nova secció musical de Tendencias Tv! Ens sentim orgulloses d’amplificar les veus i el talent que està redefinint l’escena musical. És per això que en aquesta secció destaquem artistes del col·lectiu FLINTA: dones, lesbianes, intersexuals, no binàries, trans i agender, que no només creen música, sinó que la reinventen. Propostes originals que fusionen disciplines, projectes que porten un valor afegit i un missatge que va més enllà del superficial. Des de la música fins a la performance, l’art visual i més.

M’agrada pensar en l’artista d’aquest capítol com la nova Beth Rodergas, però, sent sincera, sento que aquesta diva del pop catalana atravessarà més fronteres. Va participar al reality Eufòria de TV3 i si em pregunten per què va ser la quarta expulsada, diria que perquè o la Catalunya de TV3 no va poder suportar una mica de disidencia, o per què acabar fent una nova versió del cant del Barça era un millor plan per ella. Ella es la LLUM, cantant, artista, ballarina, comunicadora, però destacaré performer, que tot i que se que ella no és molt d’etiquetes,  però se que és la que més li agrada. La LLUM ens va sorprendre la setmana passada amb un nou single “Boing Boom Tschak” i amb un video que supera a tots els programes de cuina que hi son en prime time. 

“La meva proposta musical es nutreix de referents molt pop però a la vegada molts dels meus referents són, per exemple, artistes d’una cultura més ‘pureta’, de festival de cuarentona”. 

El seu nou single, Boing Boom Tschak, una declaració d’intencions: sampleja ni més ni menys que a Kraftwerk, la mítica banda alemanya de música electrònica que va canviar la història del pop i la música de ball. El títol, Boing Boom Tschak, ja és una picada d’ull directa a la llegendària cançó de Kraftwerk que porta el mateix nom. Però Llum no es queda en l’homenatge, ella el reconstrueix i el transforma. Agafar referents de culte i portar-los a un altre terreny és reinventar-se, i com ella diu: “Hi ha algo més brat en que una tranny agafi una cançò de Krafwerk i faci un reggaeton guarro?”  

Ella no és «només una artista», ella és una performer de cap a peus. I la diferència és crucial: la performance no és només el que passa a l’escenari, sinó tot el que es mou per dins, allò que sacseja, incomoda i transforma. La performance es tracta també de “performar”, perquè, performar certs gèneres musicals implica molt més que interpretar-los: és assumir-los, apropiar-se’n i, en ocasions, subvertir-los. Quan samplejes un element que prové d’un gènere diferent, no només l’estàs incorporant, sinó que el performes, el resignifiques i li dónes un nou context. Aquest acte de portar elements d’un lloc a un altre transforma la música en una experiència viva i mutació constant. Per a La Llum, aquest concepte és essencial en la seva forma d’entendre i practicar l’art. La seva admiració per artistes com Marina Abramovic o altres referents a nivell de moviment no és casual. Aquestes figures no només mostren el seu art, sinó que l’encarnen, el fan present en cada gest, en cada acció deliberada o espontània. En aquesta línia, la Llum entén que la seva pròpia presència, actitud i forma de compartir l’escena són elements indissociables de la seva performance.

“Avui en dia a part d’escoltar bona música també volem sentir-nos part d’algo i com narres la teva música o el teu art també forma part de ser artista.”

El videoclip de Boing Boom Tschak no es queda enrere. He de confesar que el primer cop que el vaig veure em va recordar a la icònica live tiktok performance de Motomami de Rosalía, però amb una volta més de clau: gravat en format vertical, pensat per lluir en reels i TikToks, però amb un llenguatge cinematogràfic digne de qualsevol producció d’alta gamma. Aquí, Llum fa el salt a la codirecció amb Guillermo Solas, amb qui ha treballat la baixada conceptual de la peça. L’equip d’art és de luxe: Alicia Milà i Jaime Domingo, noms a tenir en compte. El visual beu directament de l’estètica dels canals de cuina catalana, amb referències evidents a Ferran Adrià. La relació entre la cançó i el visual no és accidental. El concepte de «cuinar» travessa tota la narrativa, i no només pel context culinari literal. A les xarxes, l’expressió «let her cook» (deixa-la cuinar) simbolitza deixar que algú desenvolupi la seva idea fins al final, donar-li espai per brillar. Això és exactament el que fa Llum: es cuina a si mateixa, es transforma i es presenta amb la intensitat d’una recepta magistral. 

Les taules es cobreixen d’ingredients com galets, que es mostren amb una càrrega visual gairebé ritualística. No és casualitat. Cada element està pensat com una pista subtil, una finestra a futurs projectes que encara no podem veure del tot. Un d’aquests easter eggs és un llibre de cuina il·lustrat per Javier Mariscal, l’artista responsable de crear Cobi, la mascota oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El llibre, com si fos una clau amagada, es converteix en un gest de complicitat amb tot el que la Llum presentarà a 2025. De moment, ens adelanta que pel seu show a la sessió inaugural de Primavera Sound prepararà tot un nou directe i no voldria desvelar res més. 

Llum ha deixat clar que no li cal el permís de ningú per portar la seva visió a la realitat. Amb Boing Boom Tschak, no només ha demostrat que pot barrejar reggaeton amb la fredor electrònica de Kraftwerk, sinó que ha cuinat una proposta visual i conceptual digna d’un artista que té molt més per oferir. Com una autèntica xef, tria els seus ingredients, els transforma i els serveix amb precisió. Però no només «serveix», sinó que domina la cuina. I en aquesta cuina, només ella decideix la recepta.