Barcelona: quan la ciutat es converteix en musa global

Què és una destinació de moda, se sap. Els carrers atapeïts de turistes en màniga curta en ple març ja no sorprenen ningú. Expats que planegen la seva jubilació en una ciutat on els lloguers, per a ells, són gairebé una broma. Estem de moda. Som tendència. Però… serem també la referència? Som una ciutat de moda més enllà del turisme? L’art, el disseny i la creativitat global tenen els ulls posats en Barcelona?

Fa dues setmanes vaig tenir la sort d’assistir a una de les sessions IRL de Skyperoom, el nostre podcast. Una conversa entre CANADA i Querida Studio, dues productores creatives basades a Barcelona amb projectes que assoleixen magnituds globals, i Francesca Tur. No vaig poder evitar preguntar-los: què fa de Barcelona un lloc únic per treballar? «Ho fem amb afecte, amb cura. Cuidem les coses.» I vaig pensar que potser aquí hi ha la clau. Empreses com aquestes no només han posat Barcelona al mapa, sinó que li han tornat valor, o han remarcat, que sempre l’ha tingut. L’han feta sinònim de sensibilitat visual, de feina ben feta, d’ànima.

 L’Escenari Pop Global: De Charli XCX a Dua Lipa

En els últims anys, la ciutat s’ha convertit en escenari recurrent per a alguns dels artistes més influents del món. No parlem només de campanyes de moda o videoclips; parlem de la construcció simbòlica d’una ciutat que combina història, estètica i ritme amb un magnetisme difícil de replicar. Charli XCX va viure aquí el seu propi Mediterranean summer, deixant-se veure en galeries, terrasses i clubs de Poble-sec, fent publicitat per a Aperol Spritz molt a prop de les aigües de Barcelona. Dua Lipa va rodar videoclips com Physical o Training Season en localitzacions icòniques: les Piscines Picornell, l’skyline amb la Sagrada Família al fons. Escenaris reconeixibles que aporten al seu imaginari pop un aire cinematogràfic i hedonista que només Barcelona sap oferir.

I, per descomptat, Rosalía. Més enllà de ser una artista de Sant Esteve Sesrovires, ha convertit Barcelona en el seu teló de fons emocional i estètic. Des de Motomami fins a les seves aparicions al Sónar o al Primavera Sound, de vestir marques emergents catalanes com la samarreta de Centsdecels, la seva manera de barrejar avantguarda, identitat local i mirada global defineix el que la ciutat representa avui: una creativitat que dialoga amb el món sense perdre el seu accent.

Part del fenomen té noms i cognoms. CANADA, fundada el 2008, és possiblement una de les productores més reconegudes del planeta en l’àmbit audiovisual. La seva estètica, mediterrània, surrealista, elegant i precisa, ha seduït marques i artistes com Beck, Tame Impala, Dua Lipa, Travis Scott, Rosalía o Louis Vuitton. Des de la seva seu a l’Eixample, han aconseguit convertir la mirada barcelonina en un llenguatge visual universal. El seu segell es reconeix per la barreja entre humor, sofisticació i una obsessió gairebé artesanal pel detall. Destaquem la seva última feina, la producció del videoclip de «BERGHAIN» el lead single del recentment publicat nou álbum de Rosalia.

Per la seva banda, Querida Studio representa una nova onada de sensibilitat visual. Dissenyen identitats, espais i campanyes que respiren calidesa, llum i coherència. Han treballat amb clients internacionals sense perdre l’ànima local. Al seu voltant orbiten altres noms que han construït una reputació sòlida dins i fora de la ciutat: Folch Studio, White Horse, O Estudio Creativo, Hey Studio, Six N. Five o Sergi Pons. Tots amb quelcom en comú: una mirada contemporània que no busca copiar tendències globals, sinó generar-ne de noves des d’aquí.

Barcelona fa dècades que és un laboratori d’innovació visual i sonora. Però en els últims anys, quelcom ha canviat. La ciutat ha recuperat el seu pols, la seva barreja entre Mediterrani, tecnologia i art. I això es reflecteix en els seus espais. El Sónar Festival, nascut el 1994, segueix sent l’epicentre on es creuen música, art digital i tecnologia. La seva capacitat per atraure artistes internacionals, però també donar espai a creadors locals, el converteix en un termòmetre de la creativitat contemporània. El Primavera Sound, amb la seva evolució cap a un públic cada vegada més global, demostra que Barcelona pot ser amfitriona de la cultura internacional sense perdre la seva essència.

En aquesta línia, també cal mencionar el MIRA Festival, un altre projecte nascut a Barcelona que, com el MIRA, aposta per formats híbrids, experiències immersives i una mirada fresca al futur de la cultura digital. Amb cada edició, el MIRA demostra que encara hi ha espai per a festivals que arrisquen, que connecten amb la ciutat i que defensen la creativitat per sobre del postureig i les fórmules de sempre.

Esdeveniments com OFFF Barcelona o Barcelona Design Week funcionen com a aparadors del talent visual local; 080 Barcelona Fashion aposta per una moda d’autor amb narrativa pròpia; Palo Alto Market, IDEAL Barcelona, Fabra i Coats o Nau Bostik són exemples de com els espais industrials es reinventen per acollir la nova cultura urbana.

El Mètode Barcelona: Col·laboració i Naturalitat

Cadascun d’aquests llocs respira una idea comuna: Barcelona no competeix per ser la més gran, sinó la més autèntica. Si preguntes a qualsevol creatiu que treballi aquí, ja sigui dissenyador, director d’art, músic o fotògraf, et dirà el mateix: a Barcelona es treballa d’una altra manera. Hi ha una cultura de col·laboració, de proximitat, de barreja. No existeix aquesta fredor corporativa que de vegades domina a Londres o Nova York. Aquí les idees neixen entre cafès al Born, terrasses al Poblenou o estudis compartits a Gràcia. Aquesta naturalitat mediterrània, combinada amb una sòlida formació en disseny i art, genera una identitat creativa que es reconeix a fora.

El visual i l’emocional s’equilibren. Es parla de projectes, però també de vincles. El resultat: una estètica «feta amb afecte» que el món associa amb Barcelona. Potser per això la ciutat atrau tant la generació Z creativa. Joves nòmades digitals, dissenyadors, músics o realitzadors que busquen un lloc on es pugui treballar amb propòsit i viure amb calma. On la creativitat no estigui subordinada a la velocitat, sinó a la connexió.

Barcelona ha passat de ser «una ciutat cool» a ser un referent cultural i estètic. L’interessant és que ho ha fet sense impostures, sense màrqueting agressiu, sense necessitat de cridar-ho. Ho ha aconseguit amb una barreja de talent, obertura i una identitat que es reinventa sense deixar de ser fidel a si mateixa. Avui, quan artistes internacionals trien Barcelona com a escenari, ho fan perquè aquí troben quelcom que en altres llocs escasseja: una autenticitat bella i una comunitat creativa genuïna. Una ciutat on el global i el local s’abracen sense conflicte. On l’art no és només aparador, sinó també conversa.

Estem en un moment en el qual la mirada del món, aquesta mirada sempre canviant, torna a posar-se sobre nosaltres. I la pregunta que em vaig fer al principi, serem la referència?, potser no necessita resposta immediata. Perquè més que ser «la referència», Barcelona està fent quelcom més poderós: està marcant una manera d’entendre la creativitat, més humana, més honesta, més conscient. Fer les coses amb afecte. Cuidar-les. Això, al final, sempre transcendeix modes.

ES: