Katta Lana: al club es parla català

Entres en un club de Berlín i, abans d’encendre’t el cigarret, ja sents veus de la crowd cantant en català. No és cap somni: el català sembla que està de moda, i un dels exemples més clars és Katta Lana. Amb beats pensats per a la pista i un directe que és gairebé una festa, Katta porta la seva llengua al món del club sense perdre l’essència ni caure en folklorismes. Aquesta és la història d’una artista que barreja Barcelona i Berlín, energia i elegància, festa i experiència, tot en un so clarament contemporani i de club.

Avui parlem amb ella sobre el seu procés creatiu, la seva experiència vivint a Berlín, com situa el català en un context internacional i què podem esperar del seu futur musical.

Hola Mireia, què tal estàs? Amb què has estat enfeinada aquests últims dies?

Doncs porto una setmana de bojos. Vaig de la feina a l’estudi, de l’estudi al club i del club a la feina un altre cop. La setmana passada vaig fer dos concerts en un sol dia (un al Sensus Festival i l’altre a l’About Blank). Porto dies intensos de feina artística i personal, treballant molt amb el meu equip —manager i productor—, tancant dates de directes, assajant, acabant cançons, gravant contingut, solucionant problemes… Però molt contenta de seguir fent el que m’agrada i fer-ho tan ben acompanyada. Quin privilegi.

Vas néixer a Catalunya però ara la teva vida artística es desenvolupa a Berlín. Què et va fer marxar i buscar créixer en una ciutat tan diferent? Què té Berlín que no tingui Barcelona?

És veritat que vaig començar a fer música a Catalunya, però no va ser fins a la meva primera estada a Berlín que hi vaig sentir una connexió especial. A Catalunya hi ha molta música, però penso que sempre has de triar un camí ja establert com a artista. Jo, que era una noia en ple procés de desenvolupament, no hi vaig aconseguir trobar el meu lloc: no sentia que hi hagués prou opcions per créixer com a artista i com a persona. També és cert que és molt més fàcil explorar-se lluny de casa, i potser era just el que necessitava. Berlín té una llibertat i una cultura musical i social que no existeixen a Catalunya, i això era el que em faltava. Ningú qüestiona el que fas, s’hi celebra l’alteritat i, sobretot, s’hi valora l’autenticitat. Aquesta ciutat ha forjat la meva identitat com a artista i persona.

La teva proposta és clarament de club i Berlín t’ha donat un context natural. Per què creus que connecta tan bé amb la ciutat? La llengua és una barrera o un tret que et fa destacar?

El meu projecte es basa en encarnar el meu poder com a dona i creadora, transmetre llibertat i fer ballar el públic. Diria que la cultura club de Berlín és la gran representació d’aquests tres conceptes. El català és un punt de singularitat que deixa de ser rellevant quan agafo el micròfon i començo a ballar. De fet, fa que el beat soni encara més sexy.

Treballes amb Brauer, el teu productor, i ara esteu desenvolupant un projecte conjunt. Com ha enriquit la teva música aquesta col·laboració?

Quan vaig conèixer Brauer, jo estava en ple procés de recerca de la meva veu i feia cançons molt diferents entre elles. En començar a treballar junts vam experimentar fins a trobar una direcció en què ens sentíem còmodes tots dos. Treballar amb ell m’ha professionalitzat i ha donat propòsit al projecte. Ell va provocar la “Sexy Katta” que porto dins i li va donar el protagonisme que es mereix, a més d’obrir-me les portes de la cultura club més local i berlinesa. La combinació dels nostres dos backgrounds culturals (català i berlinès) ha resultat ser la barreja perfecta. Ell és molt bon músic i jo sóc bona performer; ens hem empès mútuament a crear una identitat pròpia com a col·laboradors.

Barrejar música de club amb el català és un projecte molt singular. Quins artistes t’han inspirat?

Quan vaig començar a fixar-me en propostes locals, vaig veure que l’underground alemany estava molt vinculat a la cultura techno. Artistes com Ikkimel, SARAH4K o 6euroneunzig aconseguien la barreja perfecta entre rap i electrònica. Escoltar-les cantar sobre bases tan ballables, sense importar si entenia o no la lletra, em va donar la clau: fer música que vulgui ser escoltada independentment de l’idioma.

En els últims anys sembla que ser català també s’ha convertit en una estètica. Et sents identificada amb aquesta idea? Creus que existeix una “moda catalana”?

Catalunya té moltes artistes internacionals, encara que utilitzin el castellà com a llengua artística. És normal que despertem interès i que ens sentim orgulloses de ser catalanes. Crec que ser catalana és una identitat especial, i el fet que la llengua sigui tan melòdica com l’italià i tan llatina com el castellà desperta interès entre els estrangers. No penso que siguem una moda —això només es diu a Catalunya—, però puc corroborar que, si volguéssim, ho podríem ser internacionalment.

Com evites folkloritzar el català en un context internacional?

L’interès pel català comença amb el personatge Katta Lana, no amb la cultura catalana. La clau és l’experiència visual i musical que ofereixo, que casualment és en català. No busco que la llengua em faci destacar, sinó que és simplement el meu canal d’expressió. Té més sentit normalitzar-la en qualsevol context que no pas “catalanitzar” una proposta. La folklorització és el que ens allunya de la resta del món.

Els teus concerts funcionen gairebé com una festa. Què ha de tenir obligatòriament un show de Katta Lana?

A Catalunya encara no existeix el concepte artístic que estic desenvolupant, però penso que sí que es podria arribar a entendre. Encara que no hi hagi la mateixa cultura club ni el mateix intercanvi social i musical que a Berlín, sé que hi ha molta party people a Barcelona que descobrirà que li pot agradar la música en català perquè es pot portar al seu terreny. Només cal sumar-hi més propostes en català dins l’electrònica i que els clubs hi apostin.

A un show de Katta Lana no hi poden faltar un bon sound system, begudes refrescants, ventalls per poder ballar sense morir en l’intent i ganes de passar-ho bé. Nosaltres només necessitem roba còmoda, un micròfon, ordinador, CDJ’s i el Brauer amb el seu pen drive.

Berlín respira experimentació i barreja de disciplines. Com t’ha influït aquest ecosistema?

La varietat d’escenes artístiques que hi ha m’ha fet entendre les infinites possibilitats de la creació. Qualsevol cosa és possible, i el concepte més extravagant hi té cabuda. Per això he pogut normalitzar tan fàcilment el fet de formar part d’una escena musical amb la qual no comparteixo llengua: ningú m’ha fet sentir estranya, al contrari, sempre m’han animat a continuar i a créixer com a performer.

Quins projectes, festes o artistes t’estan inspirant ara mateix?

Propostes com Yoggaton (una pràctica de ioga amb reggaeton i moviments pèlvics amb finalitat espiritual); la fusió de techno i sexe de clubs com KitKat, Prisma Bar o la festa Pornceptual; el festival Fusion, on més de 8.000 persones conviuen pacíficament sense policia i amb un cartell lliure d’artistes comercials; i, òbviament, Berghain, que per mi és tot el que un club hauria de ser.

Mirant endavant, què podem esperar de Katta Lana?

Bona música, shows i sorpreses. La meva cançó Guapa sortirà abans que acabi l’any i cantaré per primera vegada a Hannover, a la festa Unceen, el 27 de setembre.